Bé, ja hem finalitzat un altre quatrimestre i, amb ell, un curs més. Però a la vegada, un curs menys per ser pedagogs i pedagogues... Ara ja ho veiem més proper!
Doncs bé, com tot, això també s'ha acabat... ha estat quatre mesos intensos, plens de treballs, ... llibres, ... més treballs, ... i més llibres, ... i més treballs, ... i més llibres, ... Ufffff!!!
En fi, aquesta assignatura ha estat diferent a les altres. Crec que ha estat més pràctica i amena, sobretot, perquè hem integrat les tecnologies en els nostres treballs i, això, m'ha permés aprendre nous mitjans de comunicació i relació, alternatius als emprats fins ara.
D'altra banda, els continguts de l'assignatura han estat interessants. Ja els havíem donat en altres matèries complementàries de cursos anteriors. No obstant, sempre aprenem coses noves.
La relació amb la professora ha estat molt propera i familiar. Hem pogut establir una comunicació constant i cordial durant els quatre mesos de curs.
Per finalitzar: ara que ja hem acabat tota la feina, ens hem de sentir orgullosos dels nostre camí recorregut!
dijous, 15 de maig del 2008
diumenge, 11 de maig del 2008
TREBALL ACABAT!!! TREBALL FET!!!
Durant aquests mesos hem realitzat un treball d’investigació sobre la LOE, els seus defensors i els seus detractors.
Vam escollir aquest tema per tots els comentaris, debats i controvèrsies que s’estava fent públic en els mitjans de comunicació. El tema de la Reforma educativa era molt parlat entre diferents persones d’àmbit social i polític. Tothom opinava, criticava i rebutjava però, realment sabien de què estaven parlant?
El nostre interès pel tema es va originar amb la curiositat de saber si la gent realment coneix la llei doncs, sempre ens han dit que, si no coneixem un tema a fons, no tenim ple dret a criticar-lo. Així que, vam voler comprovar si professors, pares i directors de centres educatius coneixen la llei, què opinen sobre els seus articles i, quines repercussions creuen que tindrà.
Per això vam realitzar tres tipus d’instruments de recollida d’informació, tots tres qualitatius (doncs la nostra hipòtesis responia als paràmetres qualitatius majoritàriament). Es tractava de dos qüestionaris oberts diferents per als professors de 4t curs d’ESO (curs en el que ens hem centrat) i per als pares, membres de l’AMPA (també de 4t d’ESO) i; per últim, una entrevista amb enregistrament de veu al director del centre. Vam escollir quatres centres d’Educació Secundària: dos públics i dos privats concertats. Així obtindríem més diversitat d’opinió i, el seu anàlisis seria més interessant.
Ha estat un treball complex pel que fa a la recollida d’informació doncs, no tots els centres educatius ens van facilitar la informació necessària ni van voler parlar amb nosaltres. Sortosament vam trobar altres que ens van obrir les portes cordialment i ens van contestar molt amablement. Els hi estem molt agraïdes per la seva col·laboració i amabilitat.
D’altra banda, ha estat un treball molt positiu perquè, el fet de parlar directament amb professionals de l’educació amb experiència i responsabilitat (com són els directors dels centres), ens ha ensenyat moltes coses noves, que desconeixíem, sobre la realitat educativa dels centres. Ens han aportat molts coneixements nous i ens han facilitat unes conclusions sobre el treball molt enriquidores.
Les meves companyes del grup i jo estem molt agraïdes a totes les persones que en han facilitat la informació necessària per elaborar el nostre treball d’investigació.
Vam escollir aquest tema per tots els comentaris, debats i controvèrsies que s’estava fent públic en els mitjans de comunicació. El tema de la Reforma educativa era molt parlat entre diferents persones d’àmbit social i polític. Tothom opinava, criticava i rebutjava però, realment sabien de què estaven parlant?
El nostre interès pel tema es va originar amb la curiositat de saber si la gent realment coneix la llei doncs, sempre ens han dit que, si no coneixem un tema a fons, no tenim ple dret a criticar-lo. Així que, vam voler comprovar si professors, pares i directors de centres educatius coneixen la llei, què opinen sobre els seus articles i, quines repercussions creuen que tindrà.
Per això vam realitzar tres tipus d’instruments de recollida d’informació, tots tres qualitatius (doncs la nostra hipòtesis responia als paràmetres qualitatius majoritàriament). Es tractava de dos qüestionaris oberts diferents per als professors de 4t curs d’ESO (curs en el que ens hem centrat) i per als pares, membres de l’AMPA (també de 4t d’ESO) i; per últim, una entrevista amb enregistrament de veu al director del centre. Vam escollir quatres centres d’Educació Secundària: dos públics i dos privats concertats. Així obtindríem més diversitat d’opinió i, el seu anàlisis seria més interessant.
Ha estat un treball complex pel que fa a la recollida d’informació doncs, no tots els centres educatius ens van facilitar la informació necessària ni van voler parlar amb nosaltres. Sortosament vam trobar altres que ens van obrir les portes cordialment i ens van contestar molt amablement. Els hi estem molt agraïdes per la seva col·laboració i amabilitat.
D’altra banda, ha estat un treball molt positiu perquè, el fet de parlar directament amb professionals de l’educació amb experiència i responsabilitat (com són els directors dels centres), ens ha ensenyat moltes coses noves, que desconeixíem, sobre la realitat educativa dels centres. Ens han aportat molts coneixements nous i ens han facilitat unes conclusions sobre el treball molt enriquidores.
Les meves companyes del grup i jo estem molt agraïdes a totes les persones que en han facilitat la informació necessària per elaborar el nostre treball d’investigació.
VALORACIÓ DEL BLOG:
Durant aquest quadrimestre he aprés a crear i utilitzar un blog. He de reconèixer que mai havia fet cap. I, m’ha agradat! Bé, amb l’assignatura només penjava pràctiques i exercicis relacionats amb la matèria però, es pot fer de forma més personal i, així, poder plasmar tot el que t’agrada, penses i t’interessa. A més, pots relacionar-te amb altres usuaris i compartir experiències.
Va ser una bona idea fer els blogs. Una forma diferent d’aprendre i, un mitjà alternatiu de relació entre companys i amb la professora (molt maca, per cert!).
He de reconèixer que al principi em resultava una mica difícil i no ho veia del tot clar, però avui repetiria l’experiència amb altres assignatures.
Ho valoro molt positivament!!!
Gràcies a tots i totes per voler compatir les vostres intervencions. Tots els blogs que hem realitzat han estat molt macos, divertits i originals.
Va ser una bona idea fer els blogs. Una forma diferent d’aprendre i, un mitjà alternatiu de relació entre companys i amb la professora (molt maca, per cert!).
He de reconèixer que al principi em resultava una mica difícil i no ho veia del tot clar, però avui repetiria l’experiència amb altres assignatures.
Ho valoro molt positivament!!!
Gràcies a tots i totes per voler compatir les vostres intervencions. Tots els blogs que hem realitzat han estat molt macos, divertits i originals.
dijous, 1 de maig del 2008
Des que naixem estem destinats a créixer i madurar.
Cada dia ens formem com a persones i aprenem coses noves. Cada dia afegim una nova peça en la nostra construcció vital.
Per això, cada detall, cada coneixement nou, cada individu que se’ns apropa i ens influeix,... forma part del nostre desenvolupament personal.
Tot suma i tot acaba modelant aquella petita massa de fang, la qual acaba esdevenint una figura sòlida i consistent.
Totes les etapes de la nostra vida són necessàries i importants. Així és que mai hem d’oblidar els nostres orígens per tal de poder entendre el nostre present i, trobar el camí cap al nostre futur.
Cada dia ens formem com a persones i aprenem coses noves. Cada dia afegim una nova peça en la nostra construcció vital.
Per això, cada detall, cada coneixement nou, cada individu que se’ns apropa i ens influeix,... forma part del nostre desenvolupament personal.
Tot suma i tot acaba modelant aquella petita massa de fang, la qual acaba esdevenint una figura sòlida i consistent.
Totes les etapes de la nostra vida són necessàries i importants. Així és que mai hem d’oblidar els nostres orígens per tal de poder entendre el nostre present i, trobar el camí cap al nostre futur.
dilluns, 28 d’abril del 2008
ELS MEUS ORÍGENS... LA MEVA HISTÒRIA...
Col·legi El Carme, de Lleida: Educació Infantil i Primària:
La meva història educativa va començar als tres anys, en la classe de les Tortuguetes, amb la senyoreta Magda. Jo no ho recordo, però segons m’han contat, el primer dia de classe gairebé provoco l’acomiadament de la senyoreta perquè em vaig escapar de la classe. Sí, sí! Vaig sortir corrent de l’aula, pel passadís, cridant a la meva mare. Potser en aquells moments més d’un hagués desitjat no tenir-me com a alumna. La senyoreta Magda va haver de sortir corrent darrera meu i, jo que no parava de plorar i cridar a la meva mare. Ais!! Així fou el meu primer dia d’escola!
Són pocs els record que tinc de la meva etapa infantil. Encara que tinc gravades algunes imatges molt entranyables. Per exemple, me’n recordo dels dies que portàvem les nostres joguines a classe. Era el primer dia de classe després de les vacances de Nadal, tots portàvem la joguina que més ens agradava de totes les que ens havien portat els Reis Mags. Jugàvem a classe, compartíem, ens divertíem... i també ens barallàvem, cridàvem i ens preníem les nines entre nosaltres... a més d’un li van durar poc les joguines dels Reis.
Un altra imatge que encara guardo en la memòria, fou el dia que van enterrar la tortuga de la nostra classe, les “Tortuguetes” a P3. La nostra “mascota” havia mort. Crec que la nostra senyoreta va aprofitar aquells esdeveniment per explicar-nos que la mort natural és quelcom innat en el ser humà. Vam enterrat el pobre animalet (que ja va complir prou amb la seva funció didàctica) en el pati de l’escola.
A P4 i P5 vam tenir la senyoreta Isabel. El record que conservo? El dia que hem va castigar de cara a la paret perquè havia cridat en classe... però que quedi clar: vaig cridar perquè una companya (amb la qual no em portava gens bé, diguem que no vam ser mai compatibles) em va prendre un llapis... Jo solament reclamava el que era meu!!!
Si hagués de destacar algun record desagradable... les fitxes dels quaderns RUBIO de càlcul i matemàtiques (els de lletres encara els podia empassar). Ufff!! Quantes tardes fent els deures a cassa: esborrant i esborrant perquè no em sortien bé!!! Sempre he estat un desastre per als números!!! Ahhh!!! I, que no se m’oblidi: aquell horrible uniforme!! Semblava una bola humana amb pitxi!!!
No obstant, sí que m’agrada recordar aquella etapa de la meva vida, l’olor a plastilina i pintura de l’aula. La tendresa de la senyoreta. Les tardes jugant i jugant amb les nines... en fi, cap problema ni maldecaps.
De la meva etapa d’educació primària recordo no recordo gaire escenes. Bé, una sí em va quedar marcada de per vida: el dia en què la senyoreta Dolors, a primer, ens va explicar la vertadera història dels Reis Mags. El proper Nadal ja no fou el mateix!
Ens va dir que, històricament havien estat tres homes que viatjaren des de molt lluny per portar tres regals importants al recent nascut (sí, la meva educació infantil ha estat en un col·legi religiós...). Però que, actualment, els pares... Quin horroorrrrr!!!!! Tants i tants anys d’il·lusió, de màgia i d’esperances per a que el rei Baltassar em firmés un autògraf (tothom ha tingut ídols, no? doncs el meu fou als 5 anys... ho reconec)...
Però,... jo no sóc tonta! Em vaig fer la despistada durant uns quants anys més i vaig fer veure que, aquell dia, no escoltava a la senyoreta. Quan vaig arribar a casa no vaig dir res als pares. Però, suposo que la Dolors va fer un reunió o alguna tutoria amb ells perquè els va informar i, els meus pares, “doncs ella no ha dit res a casa, ni ha preguntat res”... jejeje... i per no treure el tema, no hem van tornar a preguntar... fins que un dia, l’any vinent sí que m’ho van dir ells mateixos... llavors ja no vaig poder dissimular.
Comencem la ESO, però continuem al col·legi El Carme:
Vaig abandonar la primària i vaig entrar en l’altra part de l’edifici, la part “dels grans”. Fou una etapa nova per a nosaltres...
A primer vaig fer un crèdit variable sobre Arqueologia. Va ser, llavors quan vaig descobrir la meva vertadera vocació, refutada un any després per la Germana Encarna (a segon d’ESO) i els meus pares, en una de les seves tutories individuals.
La nostra tutora a segon fou la German Encarna, sempre m’enrecordaré d’ella per la seva paciència amb nosaltres doncs, ens havíen ficat l’etiqueta de “la pitjor promoció” de tot el col·legi.
A tercer vam tenir com a tutor el professor Josep Farré. Vam fer un crèdit variable sobre Astronomia i ens vam quedar un parell de nits al col·legi per veure les estrelles i la lluna amb telescopi des de l’aula dels Quatre Vents (des de la torre més alta del col·legi). El centre de nit feia por i el professor encara se’n reia de nosaltres i ens explicava llegendes sobre el col·legi. Érem un crèdit on tota la classe era noies, ens havíem apuntat unes 13. Una altra nit vam anar a l’aeròdrom d’Alfés (Lleida) per estudiar el cel nocturn. Vaig aprendre molt durant aquell crèdit i, a més, m’ho vaig passar molt bé. Va ser llavors quan vaig descobrir el meravellós cel nocturn. Encara avui em passo hores i hores a la terrassa mirant el cel, això sí, a les nits d’estiu.
A quart d’ESO vam tenir a la professora Ana Maria com a tutora. Sempre m’enrecordaré d’ella per la seva disciplina, paciència i constància. Vam aprendre molt sobre llengua i literatura (perquè tambér era la nostra professora de català, castellà i anglès). Vaig conèixer l’obra literària de Bécquer i em va agradar molt submergir-me en la poesia romàntica.
En acabar la ESO vam haver d’escollir quin camí continuar. Va ser la nostra primera decisió important doncs, ens marcaría la resta del nostre procés educatiu i professional. Vaig optar per fer la modalitat del batxillerat social.
Aquí acaba la meva etapa al Col·legi El Carme.
He d’agrair a tots els professors que m’han deixat empremta en el meu record. Des de les mestres de parvulari i primària, fins les germanes, passant pels professors d’ESO. Crec que és primordial l’educació que rebs els primers anys i, ells em van modelar la base dels meus coneixements. Em van ajudar a crèixer com a persona i em van ensenyar a ser com sóc avui.
Col·legi LESTONNAC, també a Lleida: BATXILLERAT:
Els dos cursos de Batxillerat els recordo com a durs i intensius. Van ser dos llargs anys de treballs, exàmens i llibres, ... molts llibres.
Teníem una professora que, a més va ser la nostra tutora a segon, que no parava de repetir-nos la mateixa frase: “mai treballareu prou fins que no us hàgiu de ficar colzeres als jerseis”. Això volia dir: caps de setmana sense sortir, anul·lació complerta de qualsevol relació social, cap activitat d’oci, ... Els estudis formaven part de gairebé el 90% de la meva vida. Això sí, ara estic agraïda. Tot i que vaig haver de canviar de centre, d’amics, d’entorn, de professors,... vaig incorporar-me ràpidament. Vaig conèixer molta gent nova i, això també m’ajudà a canviar aspectes de la meva persona.
A segon de Batxillerat vam haver de decidir sobre el nostre futur professional. Van ser moltes preses de decisió en molt poc temps, des de haver d’escollir de quina assignatura ens examinaríem a Selectivitat (Filosofia o Història, guanyant la primera), fins haver d’escollir el teu propi futur professional (quina carrera escollir, quina universitat, ...). A més, havíem de ser conseqüents amb les nostres decisions i, per tant, havíem d’actuar amb responsabilitat.
Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona: Formant-me com a pedagoga:
Un cop vaig aprovar la Selectivitat vaig acabar per decidir anar-me’n a Tarragona per estudiar Pedagogia.
La meva entrada a la Universitat Rovira i Virgili va suposar un gran canvi de vida, de ciutat, d’amics i de professors. Al principi va ser una mica dur perquè trobava a faltar els meus amics i la meva familia. No obstant, avui puc afirmar que va estar una decisió acertada doncs, he madurat molt i he aprés a conviure amb gent que no té cap relació familiar amb mi.
Recordo que els cinc anys de carrera que acabava de començar se’m feien eterns i encara veia el títol de pedagogia com un final imaginari. Ara puc dir que ja estem gairebé a les portes de la llicenciatura i desitjo començar una nova etapa de la meva vida, l’etapa laboral com a professional de la pedagogia.
Durant aquests quatre anys he aprés molt. He tingut l’oportunitat de conèixer diferents àmbits de l’educació i, així, poder acabar de formar-me com a pedaoga.
Només per acabar (tinc prou amb una frase): gràcies a tots els professors que m’han ajudat a formar-me com a persona, a arribar a ser com sóc avui i, a aprendre tot el que he aprés fins ara.
La meva història educativa va començar als tres anys, en la classe de les Tortuguetes, amb la senyoreta Magda. Jo no ho recordo, però segons m’han contat, el primer dia de classe gairebé provoco l’acomiadament de la senyoreta perquè em vaig escapar de la classe. Sí, sí! Vaig sortir corrent de l’aula, pel passadís, cridant a la meva mare. Potser en aquells moments més d’un hagués desitjat no tenir-me com a alumna. La senyoreta Magda va haver de sortir corrent darrera meu i, jo que no parava de plorar i cridar a la meva mare. Ais!! Així fou el meu primer dia d’escola!
Són pocs els record que tinc de la meva etapa infantil. Encara que tinc gravades algunes imatges molt entranyables. Per exemple, me’n recordo dels dies que portàvem les nostres joguines a classe. Era el primer dia de classe després de les vacances de Nadal, tots portàvem la joguina que més ens agradava de totes les que ens havien portat els Reis Mags. Jugàvem a classe, compartíem, ens divertíem... i també ens barallàvem, cridàvem i ens preníem les nines entre nosaltres... a més d’un li van durar poc les joguines dels Reis.
Un altra imatge que encara guardo en la memòria, fou el dia que van enterrar la tortuga de la nostra classe, les “Tortuguetes” a P3. La nostra “mascota” havia mort. Crec que la nostra senyoreta va aprofitar aquells esdeveniment per explicar-nos que la mort natural és quelcom innat en el ser humà. Vam enterrat el pobre animalet (que ja va complir prou amb la seva funció didàctica) en el pati de l’escola.
A P4 i P5 vam tenir la senyoreta Isabel. El record que conservo? El dia que hem va castigar de cara a la paret perquè havia cridat en classe... però que quedi clar: vaig cridar perquè una companya (amb la qual no em portava gens bé, diguem que no vam ser mai compatibles) em va prendre un llapis... Jo solament reclamava el que era meu!!!
Si hagués de destacar algun record desagradable... les fitxes dels quaderns RUBIO de càlcul i matemàtiques (els de lletres encara els podia empassar). Ufff!! Quantes tardes fent els deures a cassa: esborrant i esborrant perquè no em sortien bé!!! Sempre he estat un desastre per als números!!! Ahhh!!! I, que no se m’oblidi: aquell horrible uniforme!! Semblava una bola humana amb pitxi!!!
No obstant, sí que m’agrada recordar aquella etapa de la meva vida, l’olor a plastilina i pintura de l’aula. La tendresa de la senyoreta. Les tardes jugant i jugant amb les nines... en fi, cap problema ni maldecaps.
De la meva etapa d’educació primària recordo no recordo gaire escenes. Bé, una sí em va quedar marcada de per vida: el dia en què la senyoreta Dolors, a primer, ens va explicar la vertadera història dels Reis Mags. El proper Nadal ja no fou el mateix!
Ens va dir que, històricament havien estat tres homes que viatjaren des de molt lluny per portar tres regals importants al recent nascut (sí, la meva educació infantil ha estat en un col·legi religiós...). Però que, actualment, els pares... Quin horroorrrrr!!!!! Tants i tants anys d’il·lusió, de màgia i d’esperances per a que el rei Baltassar em firmés un autògraf (tothom ha tingut ídols, no? doncs el meu fou als 5 anys... ho reconec)...
Però,... jo no sóc tonta! Em vaig fer la despistada durant uns quants anys més i vaig fer veure que, aquell dia, no escoltava a la senyoreta. Quan vaig arribar a casa no vaig dir res als pares. Però, suposo que la Dolors va fer un reunió o alguna tutoria amb ells perquè els va informar i, els meus pares, “doncs ella no ha dit res a casa, ni ha preguntat res”... jejeje... i per no treure el tema, no hem van tornar a preguntar... fins que un dia, l’any vinent sí que m’ho van dir ells mateixos... llavors ja no vaig poder dissimular.
Comencem la ESO, però continuem al col·legi El Carme:
Vaig abandonar la primària i vaig entrar en l’altra part de l’edifici, la part “dels grans”. Fou una etapa nova per a nosaltres...
A primer vaig fer un crèdit variable sobre Arqueologia. Va ser, llavors quan vaig descobrir la meva vertadera vocació, refutada un any després per la Germana Encarna (a segon d’ESO) i els meus pares, en una de les seves tutories individuals.
La nostra tutora a segon fou la German Encarna, sempre m’enrecordaré d’ella per la seva paciència amb nosaltres doncs, ens havíen ficat l’etiqueta de “la pitjor promoció” de tot el col·legi.
A tercer vam tenir com a tutor el professor Josep Farré. Vam fer un crèdit variable sobre Astronomia i ens vam quedar un parell de nits al col·legi per veure les estrelles i la lluna amb telescopi des de l’aula dels Quatre Vents (des de la torre més alta del col·legi). El centre de nit feia por i el professor encara se’n reia de nosaltres i ens explicava llegendes sobre el col·legi. Érem un crèdit on tota la classe era noies, ens havíem apuntat unes 13. Una altra nit vam anar a l’aeròdrom d’Alfés (Lleida) per estudiar el cel nocturn. Vaig aprendre molt durant aquell crèdit i, a més, m’ho vaig passar molt bé. Va ser llavors quan vaig descobrir el meravellós cel nocturn. Encara avui em passo hores i hores a la terrassa mirant el cel, això sí, a les nits d’estiu.
A quart d’ESO vam tenir a la professora Ana Maria com a tutora. Sempre m’enrecordaré d’ella per la seva disciplina, paciència i constància. Vam aprendre molt sobre llengua i literatura (perquè tambér era la nostra professora de català, castellà i anglès). Vaig conèixer l’obra literària de Bécquer i em va agradar molt submergir-me en la poesia romàntica.
En acabar la ESO vam haver d’escollir quin camí continuar. Va ser la nostra primera decisió important doncs, ens marcaría la resta del nostre procés educatiu i professional. Vaig optar per fer la modalitat del batxillerat social.
Aquí acaba la meva etapa al Col·legi El Carme.
He d’agrair a tots els professors que m’han deixat empremta en el meu record. Des de les mestres de parvulari i primària, fins les germanes, passant pels professors d’ESO. Crec que és primordial l’educació que rebs els primers anys i, ells em van modelar la base dels meus coneixements. Em van ajudar a crèixer com a persona i em van ensenyar a ser com sóc avui.
Col·legi LESTONNAC, també a Lleida: BATXILLERAT:
Els dos cursos de Batxillerat els recordo com a durs i intensius. Van ser dos llargs anys de treballs, exàmens i llibres, ... molts llibres.
Teníem una professora que, a més va ser la nostra tutora a segon, que no parava de repetir-nos la mateixa frase: “mai treballareu prou fins que no us hàgiu de ficar colzeres als jerseis”. Això volia dir: caps de setmana sense sortir, anul·lació complerta de qualsevol relació social, cap activitat d’oci, ... Els estudis formaven part de gairebé el 90% de la meva vida. Això sí, ara estic agraïda. Tot i que vaig haver de canviar de centre, d’amics, d’entorn, de professors,... vaig incorporar-me ràpidament. Vaig conèixer molta gent nova i, això també m’ajudà a canviar aspectes de la meva persona.
A segon de Batxillerat vam haver de decidir sobre el nostre futur professional. Van ser moltes preses de decisió en molt poc temps, des de haver d’escollir de quina assignatura ens examinaríem a Selectivitat (Filosofia o Història, guanyant la primera), fins haver d’escollir el teu propi futur professional (quina carrera escollir, quina universitat, ...). A més, havíem de ser conseqüents amb les nostres decisions i, per tant, havíem d’actuar amb responsabilitat.
Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona: Formant-me com a pedagoga:
Un cop vaig aprovar la Selectivitat vaig acabar per decidir anar-me’n a Tarragona per estudiar Pedagogia.
La meva entrada a la Universitat Rovira i Virgili va suposar un gran canvi de vida, de ciutat, d’amics i de professors. Al principi va ser una mica dur perquè trobava a faltar els meus amics i la meva familia. No obstant, avui puc afirmar que va estar una decisió acertada doncs, he madurat molt i he aprés a conviure amb gent que no té cap relació familiar amb mi.
Recordo que els cinc anys de carrera que acabava de començar se’m feien eterns i encara veia el títol de pedagogia com un final imaginari. Ara puc dir que ja estem gairebé a les portes de la llicenciatura i desitjo començar una nova etapa de la meva vida, l’etapa laboral com a professional de la pedagogia.
Durant aquests quatre anys he aprés molt. He tingut l’oportunitat de conèixer diferents àmbits de l’educació i, així, poder acabar de formar-me com a pedaoga.
Només per acabar (tinc prou amb una frase): gràcies a tots els professors que m’han ajudat a formar-me com a persona, a arribar a ser com sóc avui i, a aprendre tot el que he aprés fins ara.
divendres, 18 d’abril del 2008
VISITA DE L'INSPECTOR
El passat 15 d’Abril ens va visitar un professional en Inspecció.
La seva visita va ser por molt positiva per a tot el grup de classe doncs, gràcies a la seva amabilitat i atenció, vam poder aprendre sobre el funcionament, les tasques i la organització de la inspecció i l’avaluació educativa.
Ens va explicar les funcions principals de l’inspector dins de l’Ensenyament a Catalunya. Teòricament la tasca d’inspector es centra en l’assessoria, l’avaluació, la supervisió i el control. No obstant, també porten a la pràctica altres funcions externes com, l’Atenció als drets del ciutadà (en quant a la rebuda de queixes o dubtes de qualsevol ciutadà en relació a l’educació o el sistema educatiu); l’avaluació de la tasca docent dels funcionaris en pràctiques i dels interins (en quant a la supervisió i, si és necessari, sanció de les males conductes).
Està clar que hi ha molta feina! A més, segons el que ens va dir, necessiten professionals perquè no donen a l’abast.
Però, la professió d’inspecció no és gens accessible. Has de tenir deu anys d’experiència docent (com a mínim) i, si has estat director d’un Centre millor. Es tracta de sumar mèrits. A més, has de disposar de coneixements, professionalitat i capacitat de lideratge per tal de dur a terme una bona tasca inspectora.
Un tema que ens va sorprendre (almenys a mi) fou la falta de formació permanent per als professionals d’inspecció. Sembla contradictori que un inspector (el qual ha d’estar constantment informat sobre les legislacions educatives i, completament assabentat sobre les innovacions vigents) no rebi formació al llarg de la seva carrera professional. No existeix el reciclatge formatiu ni professional. Segons l’inspector, aquesta és una tasca de la qual s’han d’encarregar ells mateixos perquè, son ells els que es reuneixen i s’auto-formen (és a dir, a més de bons professionals, son autodidàctics): busquen la informació necessària per poder ficar-se al dia i, se la passen entre ells.
En fi, va ser una experiència gratificant perquè vam poder compartir experiències reals i una bona conversació directa amb un professional de l’educació, en aquest cas, de la inspecció educativa.
(A més, vam descubrir que la profe és de Valls, ... bé és una dada curiosa i important! jejeje)
La seva visita va ser por molt positiva per a tot el grup de classe doncs, gràcies a la seva amabilitat i atenció, vam poder aprendre sobre el funcionament, les tasques i la organització de la inspecció i l’avaluació educativa.
Ens va explicar les funcions principals de l’inspector dins de l’Ensenyament a Catalunya. Teòricament la tasca d’inspector es centra en l’assessoria, l’avaluació, la supervisió i el control. No obstant, també porten a la pràctica altres funcions externes com, l’Atenció als drets del ciutadà (en quant a la rebuda de queixes o dubtes de qualsevol ciutadà en relació a l’educació o el sistema educatiu); l’avaluació de la tasca docent dels funcionaris en pràctiques i dels interins (en quant a la supervisió i, si és necessari, sanció de les males conductes).
Està clar que hi ha molta feina! A més, segons el que ens va dir, necessiten professionals perquè no donen a l’abast.
Però, la professió d’inspecció no és gens accessible. Has de tenir deu anys d’experiència docent (com a mínim) i, si has estat director d’un Centre millor. Es tracta de sumar mèrits. A més, has de disposar de coneixements, professionalitat i capacitat de lideratge per tal de dur a terme una bona tasca inspectora.
Un tema que ens va sorprendre (almenys a mi) fou la falta de formació permanent per als professionals d’inspecció. Sembla contradictori que un inspector (el qual ha d’estar constantment informat sobre les legislacions educatives i, completament assabentat sobre les innovacions vigents) no rebi formació al llarg de la seva carrera professional. No existeix el reciclatge formatiu ni professional. Segons l’inspector, aquesta és una tasca de la qual s’han d’encarregar ells mateixos perquè, son ells els que es reuneixen i s’auto-formen (és a dir, a més de bons professionals, son autodidàctics): busquen la informació necessària per poder ficar-se al dia i, se la passen entre ells.
En fi, va ser una experiència gratificant perquè vam poder compartir experiències reals i una bona conversació directa amb un professional de l’educació, en aquest cas, de la inspecció educativa.
(A més, vam descubrir que la profe és de Valls, ... bé és una dada curiosa i important! jejeje)
dimecres, 9 d’abril del 2008
DATOS ESTADÍSTICOS SOBRE LA PRESENTACIÓN: DO YOU KNOW?
Mientras dura esta presentación:
60 bebés han nacido en US.
244, en China.
351, en la India.
Según el ex Secretario de Educación de US, los mejores 10 empleos del 2010 no existían en el 2004.
NINTENDO invirtió más de 14 millones de dólares en investigación y desarrollo en 2002.
El gobierno federal de US gastó menos de la mitad en investigación e innovación en educación.
1 de cada 8 parejas casadas en US el último año, se conocieron ONLINE.
Hay más de 106 millones de usuarios registrados en MySpace (hasta septiembre de 2006).
Si MySpace fuera un país, sería el onceavo país más grande del mundo (entre Japón y México).
El promedio de una página de MySpace es de 30 visitas al día.
Hay más de 2.7 mil millones de búsquedas en Google cada mes.
Más de 3.000 nuevos libros son publicados diariamente.
60 bebés han nacido en US.
244, en China.
351, en la India.
Según el ex Secretario de Educación de US, los mejores 10 empleos del 2010 no existían en el 2004.
NINTENDO invirtió más de 14 millones de dólares en investigación y desarrollo en 2002.
El gobierno federal de US gastó menos de la mitad en investigación e innovación en educación.
1 de cada 8 parejas casadas en US el último año, se conocieron ONLINE.
Hay más de 106 millones de usuarios registrados en MySpace (hasta septiembre de 2006).
Si MySpace fuera un país, sería el onceavo país más grande del mundo (entre Japón y México).
El promedio de una página de MySpace es de 30 visitas al día.
Hay más de 2.7 mil millones de búsquedas en Google cada mes.
Más de 3.000 nuevos libros son publicados diariamente.
dissabte, 5 d’abril del 2008
Dades estadístiques...
Després d'haver vist el reportatge de vídeo que la Mar ens ha penjat al Moodle, m'he quedat sobtada per les dades estadístiques que es poden veure (encara que he de reconeixer que no m'he enterat de moltes d'elles, això del domini anglès encara no el tinc molt assolit, envejo als estudiants xinesos...).
Així que vaig buscar altres reportatges pel YOUTUBE i en vaig trobar un de molt semblant. També em va agradar molt, així és que el penjaré al meu blog per poder-lo compartir amb vosaltres. Es troba en la mateixa plana web que el primer.
Està molt interessant!!
Així que vaig buscar altres reportatges pel YOUTUBE i en vaig trobar un de molt semblant. També em va agradar molt, així és que el penjaré al meu blog per poder-lo compartir amb vosaltres. Es troba en la mateixa plana web que el primer.
Està molt interessant!!
dijous, 27 de març del 2008
UNA LLEI DE PAÍS PER UNA EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI
JAUME GRAELLS.
Segons l’autor d’aquest article, Jaume Graells, ja es preveia la polèmica que donaria de sí la publicació del document de bases de la llei d'educació. És cert, com afirma, que molts polítics utilitzen aquest tema (i d’altres relacionats amb el món educatiu) com a excusa per amagar unes intencions personals determinades. Segons el color polític i el grup ideològic al qual pertanyin defendran un tarannà o un altre. La qüestió és, no buscar solucions o alternatives consensuades, sinó culpabilitzar-se els uns als altres dels fracassos del passat. En lloc de mirar cap al futur i treballar per una educació de qualitat, de forma cooperativa i a través del diàleg, fan ús de les acusacions per guanyar adeptes i convèncer als contraris.
Jaume Graells menciona la importància de la docència, del paper que juguen els professors dins del nostre Sistema educatiu. Reafirma la valoració del docent com a professional. És ben cert que s’ha de potenciar la feina ben feta, s’ha d’atorgar tasques de responsabilitat i, s’ha de motivar la “capacitat d'innovació en la pràctica diària a l'aula”. Per tal de poder millorar la qualitat educativa i, per tant, del sistema educatiu reflectit en l’èxit dels resultats escolars, és necessari treballar des de la tasca docent i la involucració compromesa d’altres agents socials externs: famílies, institucions, administració, ... perquè, a la fi, els beneficiaris siguin els alumnes.
Està clar, i tothom està d’acord amb GRAELLS, quan escriu que “el país no pot esperar, cal fer possible el canvi que ens permeti avançar en l'equitat i l'excel·lència de tots els nostres alumnes” (fa aparèixer el terme “els nostres alumnes” perquè es tracta d’una qüestió que ens afecta a tots, a tots els nostres fills). S’ha de treballar per una educació inclusiva, plural, democràtica i de fàcil accés per a tothom (siguin de la classe social, ètnia, cultura i religió que siguin). No obstant, l’única via efectiva per aconseguir-ho és el consens polític i el treball col·laboratiu i compromès de tots els agents socials possibles. L’acord i el pacte són bons mitjans per aconseguir els fins desitjats.
JAUME GRAELLS.
Segons l’autor d’aquest article, Jaume Graells, ja es preveia la polèmica que donaria de sí la publicació del document de bases de la llei d'educació. És cert, com afirma, que molts polítics utilitzen aquest tema (i d’altres relacionats amb el món educatiu) com a excusa per amagar unes intencions personals determinades. Segons el color polític i el grup ideològic al qual pertanyin defendran un tarannà o un altre. La qüestió és, no buscar solucions o alternatives consensuades, sinó culpabilitzar-se els uns als altres dels fracassos del passat. En lloc de mirar cap al futur i treballar per una educació de qualitat, de forma cooperativa i a través del diàleg, fan ús de les acusacions per guanyar adeptes i convèncer als contraris.
Jaume Graells menciona la importància de la docència, del paper que juguen els professors dins del nostre Sistema educatiu. Reafirma la valoració del docent com a professional. És ben cert que s’ha de potenciar la feina ben feta, s’ha d’atorgar tasques de responsabilitat i, s’ha de motivar la “capacitat d'innovació en la pràctica diària a l'aula”. Per tal de poder millorar la qualitat educativa i, per tant, del sistema educatiu reflectit en l’èxit dels resultats escolars, és necessari treballar des de la tasca docent i la involucració compromesa d’altres agents socials externs: famílies, institucions, administració, ... perquè, a la fi, els beneficiaris siguin els alumnes.
Està clar, i tothom està d’acord amb GRAELLS, quan escriu que “el país no pot esperar, cal fer possible el canvi que ens permeti avançar en l'equitat i l'excel·lència de tots els nostres alumnes” (fa aparèixer el terme “els nostres alumnes” perquè es tracta d’una qüestió que ens afecta a tots, a tots els nostres fills). S’ha de treballar per una educació inclusiva, plural, democràtica i de fàcil accés per a tothom (siguin de la classe social, ètnia, cultura i religió que siguin). No obstant, l’única via efectiva per aconseguir-ho és el consens polític i el treball col·laboratiu i compromès de tots els agents socials possibles. L’acord i el pacte són bons mitjans per aconseguir els fins desitjats.
dilluns, 10 de març del 2008
dijous, 6 de març del 2008
dilluns, 3 de març del 2008
diumenge, 2 de març del 2008
QUÈ ÉS L’EDUCACIÓ? (Reflexió sobre els dos vídeos)
- Què significa aprendre i ensenyar en el nostre temps. Què significava abans. En què ha canviat?
Actualment els processos d’ensenyament - aprenentatge venen determinats per les necessitats i els interessos de l’alumne. Es tracta d’aprendre i ensenyar coses útils, pràctiques i aplicables a la vida real, que ens permeti adaptar-nos a les exigències del nostre entorn social. Crec que els valors, la moralitat i l’ètica estan jugant un paper secundari en l’aprenentatge dels nostres alumnes. Abans es tenien més en compte valors com la convivència, el respecte als adults i als mateixos companys, la tolerància,... S’educava per ser una persona integrada socialment. En canvi, en les aules dels nostres centres actuals es dóna massa importància a les matemàtiques (a saber calcular correctament), a les llengües (a saber molta gramàtica i ortografia), a la ciència (a conèixer exactament com funciona la fotosíntesi),... Solament cal comprovar les variables més importants avaluades en els Informes PISA. Però, quina importància té saber molt càlcul si, gairebé la totalitat dels alumnes no entenen la seva funcionalitat i no prenen consciència de la seva aplicabilitat o; perquè han d’aprendre de memòria totes les normes d’ortografia i gramàtica si, després no saben com comunicar-se amb els demés, quines normes d’educació verbal s’han de tenir presents en les relacions interpersonals o, quines formes d’expressió corresponen als missatges que volen transmetre,... i; per últim, quina importància té aprendre de memòria el procés de la fotosíntesi a través d’un dibuix malfet en la pissarra o en un llibre de text si, no surten al jardí o al pati de l’escola per viure-ho i observar-lo directament (que, per cert, moltes vegades, els patis de l’escola estan coberts de ciment i totxanes, oblidant els petits però necessaris espais verds).
Actualment, la tecnologia i els mitjans de comunicació han pres un paper primordial en els processos didàctics, tant en la seva metodologia com en el seu contingut. Això no és res negatiu, doncs és una realitat social: la tecnologia mou les xarxes més importants de relacions comunicatives entre persones, societats, organitzacions i, inclús, països, en els nostres dies. Per tant, el món digital ha d’estar present en els processos didàctics d’avui però, sense oblidar els valors personals de tota la vida.
- Com es produeix l' accés al coneixement?
Avui dia el coneixement està a l’abast de tothom. Tots podem gaudir de llibres gratuït i prestats a les Biblioteques públiques, d’articles i fonts d’informació contrastada a Internet, de continguts científics importants a la xarxa o en conferències i congressos públics, o en els mitjans de comunicació, etc. Avui dia tothom pot recollir informació i coneixements de diferents fonts. No obstant, lo vertaderament important és aprendre a gestionar aquest coneixement: contrastar les fonts d’informació, seleccionar-les, completar-les i conservar-les.
En els nostres dies, afortunadament, no ens cal accedir al coneixement, més ben dit, ell mateix és qui arriba a nosaltres de forma massiva. La nostra funció va més enllà: hem d’actuar amb racionalitat i serietat per tal de saber distingir el coneixement que ens serà útil per al nostra aprenentatge integral.
- Reptes per a professors i estudiants:
Els docents tenen una funció clara i molt important: relacionar els nous processos didàctics amb els conceptes tradicionals d’educació integral, personal i lliure. Han d’actuar com a intermediaris, facilitant i ensenyant les vies d’accés al coneixement actual i, a la vegada, transmetent els valors humans de sempre.
Els estudiants, d’altra banda, han d’interactuar amb els professors amb un aprenentatge participatiu, que els involucri de forma permanent i directa. Han d’aprendre a conviure dins d’una valors humans racionals i morals i, a la vegada, han d’aprendre a adaptar-se i donar resposta a les noves exigències socials. Es tracta d’aconseguir la professionalització acompanyada amb una educació humana.
Actualment els processos d’ensenyament - aprenentatge venen determinats per les necessitats i els interessos de l’alumne. Es tracta d’aprendre i ensenyar coses útils, pràctiques i aplicables a la vida real, que ens permeti adaptar-nos a les exigències del nostre entorn social. Crec que els valors, la moralitat i l’ètica estan jugant un paper secundari en l’aprenentatge dels nostres alumnes. Abans es tenien més en compte valors com la convivència, el respecte als adults i als mateixos companys, la tolerància,... S’educava per ser una persona integrada socialment. En canvi, en les aules dels nostres centres actuals es dóna massa importància a les matemàtiques (a saber calcular correctament), a les llengües (a saber molta gramàtica i ortografia), a la ciència (a conèixer exactament com funciona la fotosíntesi),... Solament cal comprovar les variables més importants avaluades en els Informes PISA. Però, quina importància té saber molt càlcul si, gairebé la totalitat dels alumnes no entenen la seva funcionalitat i no prenen consciència de la seva aplicabilitat o; perquè han d’aprendre de memòria totes les normes d’ortografia i gramàtica si, després no saben com comunicar-se amb els demés, quines normes d’educació verbal s’han de tenir presents en les relacions interpersonals o, quines formes d’expressió corresponen als missatges que volen transmetre,... i; per últim, quina importància té aprendre de memòria el procés de la fotosíntesi a través d’un dibuix malfet en la pissarra o en un llibre de text si, no surten al jardí o al pati de l’escola per viure-ho i observar-lo directament (que, per cert, moltes vegades, els patis de l’escola estan coberts de ciment i totxanes, oblidant els petits però necessaris espais verds).
Actualment, la tecnologia i els mitjans de comunicació han pres un paper primordial en els processos didàctics, tant en la seva metodologia com en el seu contingut. Això no és res negatiu, doncs és una realitat social: la tecnologia mou les xarxes més importants de relacions comunicatives entre persones, societats, organitzacions i, inclús, països, en els nostres dies. Per tant, el món digital ha d’estar present en els processos didàctics d’avui però, sense oblidar els valors personals de tota la vida.
- Com es produeix l' accés al coneixement?
Avui dia el coneixement està a l’abast de tothom. Tots podem gaudir de llibres gratuït i prestats a les Biblioteques públiques, d’articles i fonts d’informació contrastada a Internet, de continguts científics importants a la xarxa o en conferències i congressos públics, o en els mitjans de comunicació, etc. Avui dia tothom pot recollir informació i coneixements de diferents fonts. No obstant, lo vertaderament important és aprendre a gestionar aquest coneixement: contrastar les fonts d’informació, seleccionar-les, completar-les i conservar-les.
En els nostres dies, afortunadament, no ens cal accedir al coneixement, més ben dit, ell mateix és qui arriba a nosaltres de forma massiva. La nostra funció va més enllà: hem d’actuar amb racionalitat i serietat per tal de saber distingir el coneixement que ens serà útil per al nostra aprenentatge integral.
- Reptes per a professors i estudiants:
Els docents tenen una funció clara i molt important: relacionar els nous processos didàctics amb els conceptes tradicionals d’educació integral, personal i lliure. Han d’actuar com a intermediaris, facilitant i ensenyant les vies d’accés al coneixement actual i, a la vegada, transmetent els valors humans de sempre.
Els estudiants, d’altra banda, han d’interactuar amb els professors amb un aprenentatge participatiu, que els involucri de forma permanent i directa. Han d’aprendre a conviure dins d’una valors humans racionals i morals i, a la vegada, han d’aprendre a adaptar-se i donar resposta a les noves exigències socials. Es tracta d’aconseguir la professionalització acompanyada amb una educació humana.
divendres, 29 de febrer del 2008
Llegiu això... és la primera vegada que escric així.
El passat diumenge 24 de febrer vaig tenir l’oportunitat de visitar un Camp de Concentració nazi a Alemanya. Es tracta de Sachsenhausen (al poble Oranienburg, Brandenburg). La seva història em va impactar tant com la seva visita. Vam poder veure tota l’estructura, l’organització i la crueltat amb la qual vivien allà dins. Des de càmeres de gas, fins a corredors de la mort (amb el afusellament final), passant pels crematoris, les sales d’autòpsies i d’experiment amb els cadàvers, ... i els 
mateixos barracons on vivien (en unes condicions pèssimes) tots els presoners, a més, de les cel·les per als més “rebels” (segons Adolf Hitler).
La seva història data de l’any 1936, quan fou construït pels nazis amb l’objectiu de liquidació massiva als opositors polítics del règim, als jueus, gitanos, homosexuals i, a tants i tants presoners de la guerra.
Allà dins no es feia altra cosa que matar i maltractar, els que no podien suportar aquella situació acabava suïcidant-se tirant-se al filat metàl·lic que envolta el Camp. Havien diferents formes d’acabar amb els presoners: matar-los amb un sol tir al cap, torturant-los de moltes maneres distintes, asfixiar-los amb gas, ... un cop morts, experimentaven amb els seus cadàvers, els enterraven en foses comuns o, senzillament (per falta d’espai, doncs els cadàvers s’acumulaven de forma massiva) els cremaven. És molt cruel contar-ho tan fredament però va ser, durant els anys de d’imperialisme nazi, la dura realitat.
DESESPERACIÓ, IMPOTÈNCIA, TRISTESA, DESOLACIÓ, POR, PENA, ... són alguns dels substantius que més van caracteritzar el meu estat d’ànim el diumenge passat.
Va ser una experiència que mai oblidaré i que em va fer reflexionar sobre la gran sort que hem tingut.
mateixos barracons on vivien (en unes condicions pèssimes) tots els presoners, a més, de les cel·les per als més “rebels” (segons Adolf Hitler).La seva història data de l’any 1936, quan fou construït pels nazis amb l’objectiu de liquidació massiva als opositors polítics del règim, als jueus, gitanos, homosexuals i, a tants i tants presoners de la guerra.
Allà dins no es feia altra cosa que matar i maltractar, els que no podien suportar aquella situació acabava suïcidant-se tirant-se al filat metàl·lic que envolta el Camp. Havien diferents formes d’acabar amb els presoners: matar-los amb un sol tir al cap, torturant-los de moltes maneres distintes, asfixiar-los amb gas, ... un cop morts, experimentaven amb els seus cadàvers, els enterraven en foses comuns o, senzillament (per falta d’espai, doncs els cadàvers s’acumulaven de forma massiva) els cremaven. És molt cruel contar-ho tan fredament però va ser, durant els anys de d’imperialisme nazi, la dura realitat.
DESESPERACIÓ, IMPOTÈNCIA, TRISTESA, DESOLACIÓ, POR, PENA, ... són alguns dels substantius que més van caracteritzar el meu estat d’ànim el diumenge passat.
Va ser una experiència que mai oblidaré i que em va fer reflexionar sobre la gran sort que hem tingut.
divendres, 15 de febrer del 2008
TEMA DE DEBAT: Què en penseu sobre els programes televisius vigents?
Creieu que és normal haver de veure aquestes imatges i escenes per la televisió pública i, el més greu, dins de l’horari infantil?
Aquest estiu vaig fer les pràctiques de monitora en el lleure en un Esplai i, vaig quedar sobtada del gran tema vigent entre els infants més petits (doncs tenien entre 5 i 8 anys com a màxim): les lluites de boxejadors que feien en un canal televisiu!!!
Trobeu normal que entre ells comentessin afamats les jugades més violentes però, més “bones” per a ells?
Jo no ho veig normal i, per això, m’agradaria ficar sobre la taula aquest tema.
Qui és el veritable culpable?
- Els pares per no vigilar el que veuen els seus fills a la tele?
- O, els mitjans de comunicació per no seguir un control sobre els programes que emeten?
Aquest estiu vaig fer les pràctiques de monitora en el lleure en un Esplai i, vaig quedar sobtada del gran tema vigent entre els infants més petits (doncs tenien entre 5 i 8 anys com a màxim): les lluites de boxejadors que feien en un canal televisiu!!!
Trobeu normal que entre ells comentessin afamats les jugades més violentes però, més “bones” per a ells?
Jo no ho veig normal i, per això, m’agradaria ficar sobre la taula aquest tema.
Qui és el veritable culpable?
- Els pares per no vigilar el que veuen els seus fills a la tele?
- O, els mitjans de comunicació per no seguir un control sobre els programes que emeten?
- O, la societat per potenciar la violència com a espectacle gratuït?
COMENTARIO DE RECORTES DE PRENSA. LA VANGUARDIA, 19 DE ENERO DE 2008
MÚLTIPLES INICIATIVAS PARA FACILITAR LA INTEGRACIÓN
LOS MAESTROS DEDICAN MÁS HORAS A LOS NIÑOS CON PROBLEMAS DE COMUNICACIÓN
CLASES INTENSIVAS DE FRANCÉS E INTEGRACIÓN PROGRESIVA
En Alemania la inmersión lingüística está causando verdaderos estragos para la educación y su sistema en el país, además no existe una unidad consensuada para seguir un método educativo firme. De este modo, se integran varias medidas pedagógicas sin saber cuál dará mejor resultado. De momento están apostando por cursos intensivos de alemán previos a la escolarización para los alumnos extranjeros o, clases complementarias,… hay un acuerdo sobre la necesidad de inmersión lingüística pero no, para su metodología.LOS MAESTROS DEDICAN MÁS HORAS A LOS NIÑOS CON PROBLEMAS DE COMUNICACIÓN
CLASES INTENSIVAS DE FRANCÉS E INTEGRACIÓN PROGRESIVA
En Inglaterra han descartado la posibilidad de la creación de clases separadas para los alumnos inmigrantes (o hijos). Definen este método como discriminatorio y causante de futuros guetos. Así que han decidido para el 2008 invertir más dinero público para aumentar las horas de dedicación de los maestros en la inmersión del inglés.
En Francia siguen otro método de inmersión lingüística distinto. Al llegar un alumno extranjero se le pasa un test de lectura y matemáticas en su lengua de origen. Son inscritos formalmente en la enseñanza ordinaria pero sólo asisten a asignaturas que no requieren mucho esfuerzo lingüísticos (educación física, música y plástica). Fuera de estas asignaturas se agrupan en clases de iniciación, para hacer cursos intensivos de francés, durante el primer año, más tarde se integran por completo en la enseñanza ordinaria.
COMENTARIO DE RECORTES DE PRENSA
MÚLTIPLES INICIATIVAS PARA FACILITAR LA INTEGRACIÓN
LOS MAESTROS DEDICAN MÁS HORAS A LOS NIÑOS CON PROBLEMAS DE COMUNICACIÓN
CLASES INTENSIVAS DE FRANCÉS E INTEGRACIÓN PROGRESIVA
LOS MAESTROS DEDICAN MÁS HORAS A LOS NIÑOS CON PROBLEMAS DE COMUNICACIÓN
CLASES INTENSIVAS DE FRANCÉS E INTEGRACIÓN PROGRESIVA
Més instruments de recollida de dades (extrets dels companys de classe):
Instruments par la recollida de dades qualitatives
- Entrevista personal no estructurada.
- Observació.
- Dibuix lliure en relació a un tema.
- Xerrades.
- Història de vida.
- Chats.
- Biografies.
- Tècniques Delphi.
- Diaris de discussió.
- Anàlisi de contingut.
Instruments per la recollida de dades quantitatives
- Enquestes.
- Tècniques experimentals.
- Entrevista personal no estructurada.
- Observació.
- Dibuix lliure en relació a un tema.
- Xerrades.
- Història de vida.
- Chats.
- Biografies.
- Tècniques Delphi.
- Diaris de discussió.
- Anàlisi de contingut.
Instruments per la recollida de dades quantitatives
- Enquestes.
- Tècniques experimentals.
divendres, 8 de febrer del 2008
Tasca 2: Activitat en grup.
El nostre grup és: ANA Mª ESPUNY, MARINA MARTÍ i INMA GARCÍA (jo mateixa)
Què és el mètode d’ investigació?
És el conjunt de procediments pels quals es plantegen problemes científics i es posen a prova les hipòtesis i els instruments de treball.
I la metodologia?
Principis d’investigació, regles i prerequisits utilitzats per cada disciplina particular. Els seus procediments estan lligats a les característiques de la realitat de domini de cada ciència, al coneixement de la experiència acumulada. Es troben les teories de cada disciplina científica, les quals poden aportar explicacions generals, intermitges o fins i tot relatives a fenòmens específics.[1]
I les tècniques d’ investigació?
Integra l’estructura amb la qual s’organitza la investigació. Els seus objectius són:
- Ordenar les etapes de la investigació.
- Aportar instruments per manipular la informació.
- Portar un control de dades.
- Orientar l’obtenció de coneixements.
Existeixen dues maneres generals de tècniques:
- Tècniques documentals: permeten la recopilació d’informació per comprovar les teories, és a dir, els propis instruments de treball extrets de fonts documentals.
- Tècniques de camp: permeten la observació directa amb l’objecte d’estudi i la recollida de testimonis per relacionar la teoria amb la pràctica, són els instruments extrets del propi context real.
Fases del mètode científic:
Les fases del mètode científic són:
1. Plantejament del problema.
2. Revisió de les aportacions prèvies.
3. Formulació d’hipòtesis.
4. Plantejament de l’estudi:
4.1. Definició de variables.
4.2. Definició de la metodologia.
4.3. Mostra de l’estudi.
4.4. Recollida de dades.
4.5. Anàlisi de dades.
4.6. Extracció dels resultats.
5. Conclusions.
6. Plantejament de nous problemes.
Enumera quatre característiques de la metodologia quantitativa:
- Utilitza el mètode hipotètic-deductiu.
- L’objectiu d’estudi és l’empirisme. No hi ha relació de dependència entre subjecte investigador i objecte investigat ja que, l’investigador actua des d’una perspectiva exterior.
- Comprés la realitat de forma explicativa i predictiva, sota una concepció objectiva, unitària, estàtica i reduccionista.
- Utilitza normalment ’estratègia deductiva (originària de les concepcions teòriques per aplicar-ho en la pràctica).
Enumera quatre característiques de la metodologia qualitativa:
- Les fonts de dades són les situacions naturals.
- L’investigador recull les dades mitjançant diferents tècniques o instruments.
- El tipus de mostra és intencional (no probabilístic, es busquen dades dins d’un context concret i real).
- Es basa en anàlisis inductius (sorgeix de la pràctica per arribar a les concepcions teòriques).
Instruments par la recollida de dades qualitatives:
- Entrevista no estructurades i obertes.
- Observació fenomenològica.
- Conversacions gravades.
- Notes de camp.
Instruments per la recollida de dades quantitatives:
- Qüestionaris amb preguntes tancades.
- Test.
- Observació experimental.
- Sociograma.
- Tècniques projectives.
[1] ALBERTO RAMÍREZ GONZÁLEZ. “Metodología de la investigación científica”. [document en línia]. Disponible des d’Internet a [amb accés el febrer del 2008].
Què és el mètode d’ investigació?
És el conjunt de procediments pels quals es plantegen problemes científics i es posen a prova les hipòtesis i els instruments de treball.
I la metodologia?
Principis d’investigació, regles i prerequisits utilitzats per cada disciplina particular. Els seus procediments estan lligats a les característiques de la realitat de domini de cada ciència, al coneixement de la experiència acumulada. Es troben les teories de cada disciplina científica, les quals poden aportar explicacions generals, intermitges o fins i tot relatives a fenòmens específics.[1]
I les tècniques d’ investigació?
Integra l’estructura amb la qual s’organitza la investigació. Els seus objectius són:
- Ordenar les etapes de la investigació.
- Aportar instruments per manipular la informació.
- Portar un control de dades.
- Orientar l’obtenció de coneixements.
Existeixen dues maneres generals de tècniques:
- Tècniques documentals: permeten la recopilació d’informació per comprovar les teories, és a dir, els propis instruments de treball extrets de fonts documentals.
- Tècniques de camp: permeten la observació directa amb l’objecte d’estudi i la recollida de testimonis per relacionar la teoria amb la pràctica, són els instruments extrets del propi context real.
Fases del mètode científic:
Les fases del mètode científic són:
1. Plantejament del problema.
2. Revisió de les aportacions prèvies.
3. Formulació d’hipòtesis.
4. Plantejament de l’estudi:
4.1. Definició de variables.
4.2. Definició de la metodologia.
4.3. Mostra de l’estudi.
4.4. Recollida de dades.
4.5. Anàlisi de dades.
4.6. Extracció dels resultats.
5. Conclusions.
6. Plantejament de nous problemes.
Enumera quatre característiques de la metodologia quantitativa:
- Utilitza el mètode hipotètic-deductiu.
- L’objectiu d’estudi és l’empirisme. No hi ha relació de dependència entre subjecte investigador i objecte investigat ja que, l’investigador actua des d’una perspectiva exterior.
- Comprés la realitat de forma explicativa i predictiva, sota una concepció objectiva, unitària, estàtica i reduccionista.
- Utilitza normalment ’estratègia deductiva (originària de les concepcions teòriques per aplicar-ho en la pràctica).
Enumera quatre característiques de la metodologia qualitativa:
- Les fonts de dades són les situacions naturals.
- L’investigador recull les dades mitjançant diferents tècniques o instruments.
- El tipus de mostra és intencional (no probabilístic, es busquen dades dins d’un context concret i real).
- Es basa en anàlisis inductius (sorgeix de la pràctica per arribar a les concepcions teòriques).
Instruments par la recollida de dades qualitatives:
- Entrevista no estructurades i obertes.
- Observació fenomenològica.
- Conversacions gravades.
- Notes de camp.
Instruments per la recollida de dades quantitatives:
- Qüestionaris amb preguntes tancades.
- Test.
- Observació experimental.
- Sociograma.
- Tècniques projectives.
[1] ALBERTO RAMÍREZ GONZÁLEZ. “Metodología de la investigación científica”. [document en línia]. Disponible des d’Internet a
dissabte, 2 de febrer del 2008
Reflexionem sobre...
LA INVESTIGACIÓ EDUCATIVA EN ELS NOSTRES DIES:
TASQUES I FUNCIONS.
TASQUES I FUNCIONS.
La investigació educativa engloba tot el procés científic, sistemàtic i metodològic en matèria d’educació i en les seves relacions amb altres aspectes influents: la societat, la cultura, la població, la política, etc.
Segueix un mètode científic, basat en procediments que es plantegen problemes empírics i, es posen a prova les hipòtesis i els instruments de treball per tal, finalment, poder verificar o rebutjar les suposicions inicials (hipòtesis).
La seva finalitat pot esdevenir en tres paradigmes diferents d’investigació educativa:
- Paradigma empíric - analític si el que pretén és estudiar i experimentar la realitat a través de la observació i la mesura quantitativa.
- Paradigma interpretatiu si el que pretén és descriure i comprendre un fet real i social.
- Paradigma de la transformació i el canvi. La seva finalitat és intervenir en la realitat de manera crítica i reflexiva, per tal de buscar solucions als problemes plantejats.
Ara bé, dins de cada paradigma o orientació científica podem trobar diferents paradigmes i metodologies de treball. Per exemple:
- Paradigma empíric – analític: utilitza una metodologia nomotètica, és a dir, que estudia les interpretacions i enunciats teòrics per, posteriorment, aplicar-ho a la realitat pràctica. Segueix un control experimental de la realitat a través d’anàlisis estadístics sobre fets manipulats.
- Paradigma interpretatiu: és constructivista i ideogràfic, al contrari del paradigma anterior, parteix de la realitat pràctica per, posteriorment, formular les teories i enunciats. Estudia sobre realitats descriptibles i observables, sense utilitzar la manipulació experimental. Treballa sobre investigacions etnogràfiques, fenomenològiques i/o de casos.
- Paradigma de la transformació i el canvi: la seva recerca de coneixements li empeny a la reflexió sobre l’acció. Busca el canvi i la solució alternativa als problemes plantejats. Ho fa a través de la presa de decisions, la planificació i el control, tot contextualitzant-lo en la realitat social. La Investigació - Acció és una variant molt nombrada d’aquest paradigma, degut precisament, per aquesta característica intervencionista.
Actualment les investigacions educatives estan prenent expansions internacionals, em refereixo, per exemple, a les darreres investigacions en temes d’educació de la OCDE, el famós Informe PISA. Es tracta d’una investigació que pretén l’avaluació de programes i sistemes educatius de diversos països participants. Aquest tipus de temàtica en investigació educativa ja va sorgir a mitjans de la dècada dels 80. No obstant, el progrés i desenvolupament globalitzat, està creant noves exigències i expectatives educatives a nivell internacional, la qual cosa comporta la necessitat d’investigacions avaluatives i comparatives sobre els diferents sistemes educatius i els rendiments dels discents a nivell mundial (o gairebé mundial).
Altres temes transcendents en l’actualitat, objectes d’investigació educativa, són: els mètodes pedagògics per a alumnats amb necessitats educatives especials; la inclusió educativa en quant a la diversitat cultural (amb la nouvinguda de molts alumnes estrangers i immigrants); la formació contínua del docent; l’ús de les tecnologies de la comunicació i la informació en les aules i els centres; etc.
Tot es resumeix, a la fi, a la necessitat d’adaptació que té l’educació del segle XX als ràpids processos de canvi social i cultural. Si existeixen uns trets característics d’aquest nou segle, són la mundialització i la innovació. És per això que, les intervencions científiques i educatives vigents estan dirigides a la investigació de temes relacionats amb l’adaptació al canvi i al progrés tecnològic, cultural, social i internacional.
Per acabar, cal nomenar la Revista Electrònica d'Investigació i Avaluació Educativa (RELIEVE), com a organització que potencia i impulsa moltes de les investigacions científiques en el camp educatiu i, per tant, cal conèixer-la.
Va néixer l'any 1994 amb l’objectiu de cobrir un doble àmbit de desenvolupament creixent. D'una banda, el que fa referència a la necessitat de creixement d'uns àmbits d'interès social i acadèmic: l'avaluació en l'àmbit de l'educació i la investigació educativa de rigor. D'altra banda, la utilització d'un nou mitjà d'expressió i difusió a través de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació virtual: la publicació en Internet[1].
[1] Aliaga, F. y Suárez Rodríguez, J (2002). Tendencias actuales en la edición de revistas electrónicas: nueva etapa en RELIEVE. Revista ELectrónica de Investigación y EValuación Educativa, v. 8, n. 1. [Document en línia]. Disponible des d’Internet a <> [amb accés el gener del 2008].
Segueix un mètode científic, basat en procediments que es plantegen problemes empírics i, es posen a prova les hipòtesis i els instruments de treball per tal, finalment, poder verificar o rebutjar les suposicions inicials (hipòtesis).
La seva finalitat pot esdevenir en tres paradigmes diferents d’investigació educativa:
- Paradigma empíric - analític si el que pretén és estudiar i experimentar la realitat a través de la observació i la mesura quantitativa.
- Paradigma interpretatiu si el que pretén és descriure i comprendre un fet real i social.
- Paradigma de la transformació i el canvi. La seva finalitat és intervenir en la realitat de manera crítica i reflexiva, per tal de buscar solucions als problemes plantejats.
Ara bé, dins de cada paradigma o orientació científica podem trobar diferents paradigmes i metodologies de treball. Per exemple:
- Paradigma empíric – analític: utilitza una metodologia nomotètica, és a dir, que estudia les interpretacions i enunciats teòrics per, posteriorment, aplicar-ho a la realitat pràctica. Segueix un control experimental de la realitat a través d’anàlisis estadístics sobre fets manipulats.
- Paradigma interpretatiu: és constructivista i ideogràfic, al contrari del paradigma anterior, parteix de la realitat pràctica per, posteriorment, formular les teories i enunciats. Estudia sobre realitats descriptibles i observables, sense utilitzar la manipulació experimental. Treballa sobre investigacions etnogràfiques, fenomenològiques i/o de casos.
- Paradigma de la transformació i el canvi: la seva recerca de coneixements li empeny a la reflexió sobre l’acció. Busca el canvi i la solució alternativa als problemes plantejats. Ho fa a través de la presa de decisions, la planificació i el control, tot contextualitzant-lo en la realitat social. La Investigació - Acció és una variant molt nombrada d’aquest paradigma, degut precisament, per aquesta característica intervencionista.
Actualment les investigacions educatives estan prenent expansions internacionals, em refereixo, per exemple, a les darreres investigacions en temes d’educació de la OCDE, el famós Informe PISA. Es tracta d’una investigació que pretén l’avaluació de programes i sistemes educatius de diversos països participants. Aquest tipus de temàtica en investigació educativa ja va sorgir a mitjans de la dècada dels 80. No obstant, el progrés i desenvolupament globalitzat, està creant noves exigències i expectatives educatives a nivell internacional, la qual cosa comporta la necessitat d’investigacions avaluatives i comparatives sobre els diferents sistemes educatius i els rendiments dels discents a nivell mundial (o gairebé mundial).
Altres temes transcendents en l’actualitat, objectes d’investigació educativa, són: els mètodes pedagògics per a alumnats amb necessitats educatives especials; la inclusió educativa en quant a la diversitat cultural (amb la nouvinguda de molts alumnes estrangers i immigrants); la formació contínua del docent; l’ús de les tecnologies de la comunicació i la informació en les aules i els centres; etc.
Tot es resumeix, a la fi, a la necessitat d’adaptació que té l’educació del segle XX als ràpids processos de canvi social i cultural. Si existeixen uns trets característics d’aquest nou segle, són la mundialització i la innovació. És per això que, les intervencions científiques i educatives vigents estan dirigides a la investigació de temes relacionats amb l’adaptació al canvi i al progrés tecnològic, cultural, social i internacional.
Per acabar, cal nomenar la Revista Electrònica d'Investigació i Avaluació Educativa (RELIEVE), com a organització que potencia i impulsa moltes de les investigacions científiques en el camp educatiu i, per tant, cal conèixer-la.
Va néixer l'any 1994 amb l’objectiu de cobrir un doble àmbit de desenvolupament creixent. D'una banda, el que fa referència a la necessitat de creixement d'uns àmbits d'interès social i acadèmic: l'avaluació en l'àmbit de l'educació i la investigació educativa de rigor. D'altra banda, la utilització d'un nou mitjà d'expressió i difusió a través de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació virtual: la publicació en Internet[1].
[1] Aliaga, F. y Suárez Rodríguez, J (2002). Tendencias actuales en la edición de revistas electrónicas: nueva etapa en RELIEVE. Revista ELectrónica de Investigación y EValuación Educativa, v. 8, n. 1. [Document en línia]. Disponible des d’Internet a <> [amb accés el gener del 2008].
dimarts, 22 de gener del 2008
Primera sessió pràctica
Hola!!!!
Us dono la benvinguda al meu nou blog!!
Avui he aprés a crear un blog. Ha estat bastant fàcil i, em serà molt útil per a fer altres tasques futures.
Us dono la benvinguda al meu nou blog!!
Avui he aprés a crear un blog. Ha estat bastant fàcil i, em serà molt útil per a fer altres tasques futures.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
