LA INVESTIGACIÓ EDUCATIVA EN ELS NOSTRES DIES:
TASQUES I FUNCIONS.
TASQUES I FUNCIONS.
La investigació educativa engloba tot el procés científic, sistemàtic i metodològic en matèria d’educació i en les seves relacions amb altres aspectes influents: la societat, la cultura, la població, la política, etc.
Segueix un mètode científic, basat en procediments que es plantegen problemes empírics i, es posen a prova les hipòtesis i els instruments de treball per tal, finalment, poder verificar o rebutjar les suposicions inicials (hipòtesis).
La seva finalitat pot esdevenir en tres paradigmes diferents d’investigació educativa:
- Paradigma empíric - analític si el que pretén és estudiar i experimentar la realitat a través de la observació i la mesura quantitativa.
- Paradigma interpretatiu si el que pretén és descriure i comprendre un fet real i social.
- Paradigma de la transformació i el canvi. La seva finalitat és intervenir en la realitat de manera crítica i reflexiva, per tal de buscar solucions als problemes plantejats.
Ara bé, dins de cada paradigma o orientació científica podem trobar diferents paradigmes i metodologies de treball. Per exemple:
- Paradigma empíric – analític: utilitza una metodologia nomotètica, és a dir, que estudia les interpretacions i enunciats teòrics per, posteriorment, aplicar-ho a la realitat pràctica. Segueix un control experimental de la realitat a través d’anàlisis estadístics sobre fets manipulats.
- Paradigma interpretatiu: és constructivista i ideogràfic, al contrari del paradigma anterior, parteix de la realitat pràctica per, posteriorment, formular les teories i enunciats. Estudia sobre realitats descriptibles i observables, sense utilitzar la manipulació experimental. Treballa sobre investigacions etnogràfiques, fenomenològiques i/o de casos.
- Paradigma de la transformació i el canvi: la seva recerca de coneixements li empeny a la reflexió sobre l’acció. Busca el canvi i la solució alternativa als problemes plantejats. Ho fa a través de la presa de decisions, la planificació i el control, tot contextualitzant-lo en la realitat social. La Investigació - Acció és una variant molt nombrada d’aquest paradigma, degut precisament, per aquesta característica intervencionista.
Actualment les investigacions educatives estan prenent expansions internacionals, em refereixo, per exemple, a les darreres investigacions en temes d’educació de la OCDE, el famós Informe PISA. Es tracta d’una investigació que pretén l’avaluació de programes i sistemes educatius de diversos països participants. Aquest tipus de temàtica en investigació educativa ja va sorgir a mitjans de la dècada dels 80. No obstant, el progrés i desenvolupament globalitzat, està creant noves exigències i expectatives educatives a nivell internacional, la qual cosa comporta la necessitat d’investigacions avaluatives i comparatives sobre els diferents sistemes educatius i els rendiments dels discents a nivell mundial (o gairebé mundial).
Altres temes transcendents en l’actualitat, objectes d’investigació educativa, són: els mètodes pedagògics per a alumnats amb necessitats educatives especials; la inclusió educativa en quant a la diversitat cultural (amb la nouvinguda de molts alumnes estrangers i immigrants); la formació contínua del docent; l’ús de les tecnologies de la comunicació i la informació en les aules i els centres; etc.
Tot es resumeix, a la fi, a la necessitat d’adaptació que té l’educació del segle XX als ràpids processos de canvi social i cultural. Si existeixen uns trets característics d’aquest nou segle, són la mundialització i la innovació. És per això que, les intervencions científiques i educatives vigents estan dirigides a la investigació de temes relacionats amb l’adaptació al canvi i al progrés tecnològic, cultural, social i internacional.
Per acabar, cal nomenar la Revista Electrònica d'Investigació i Avaluació Educativa (RELIEVE), com a organització que potencia i impulsa moltes de les investigacions científiques en el camp educatiu i, per tant, cal conèixer-la.
Va néixer l'any 1994 amb l’objectiu de cobrir un doble àmbit de desenvolupament creixent. D'una banda, el que fa referència a la necessitat de creixement d'uns àmbits d'interès social i acadèmic: l'avaluació en l'àmbit de l'educació i la investigació educativa de rigor. D'altra banda, la utilització d'un nou mitjà d'expressió i difusió a través de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació virtual: la publicació en Internet[1].
[1] Aliaga, F. y Suárez Rodríguez, J (2002). Tendencias actuales en la edición de revistas electrónicas: nueva etapa en RELIEVE. Revista ELectrónica de Investigación y EValuación Educativa, v. 8, n. 1. [Document en línia]. Disponible des d’Internet a <> [amb accés el gener del 2008].
Segueix un mètode científic, basat en procediments que es plantegen problemes empírics i, es posen a prova les hipòtesis i els instruments de treball per tal, finalment, poder verificar o rebutjar les suposicions inicials (hipòtesis).
La seva finalitat pot esdevenir en tres paradigmes diferents d’investigació educativa:
- Paradigma empíric - analític si el que pretén és estudiar i experimentar la realitat a través de la observació i la mesura quantitativa.
- Paradigma interpretatiu si el que pretén és descriure i comprendre un fet real i social.
- Paradigma de la transformació i el canvi. La seva finalitat és intervenir en la realitat de manera crítica i reflexiva, per tal de buscar solucions als problemes plantejats.
Ara bé, dins de cada paradigma o orientació científica podem trobar diferents paradigmes i metodologies de treball. Per exemple:
- Paradigma empíric – analític: utilitza una metodologia nomotètica, és a dir, que estudia les interpretacions i enunciats teòrics per, posteriorment, aplicar-ho a la realitat pràctica. Segueix un control experimental de la realitat a través d’anàlisis estadístics sobre fets manipulats.
- Paradigma interpretatiu: és constructivista i ideogràfic, al contrari del paradigma anterior, parteix de la realitat pràctica per, posteriorment, formular les teories i enunciats. Estudia sobre realitats descriptibles i observables, sense utilitzar la manipulació experimental. Treballa sobre investigacions etnogràfiques, fenomenològiques i/o de casos.
- Paradigma de la transformació i el canvi: la seva recerca de coneixements li empeny a la reflexió sobre l’acció. Busca el canvi i la solució alternativa als problemes plantejats. Ho fa a través de la presa de decisions, la planificació i el control, tot contextualitzant-lo en la realitat social. La Investigació - Acció és una variant molt nombrada d’aquest paradigma, degut precisament, per aquesta característica intervencionista.
Actualment les investigacions educatives estan prenent expansions internacionals, em refereixo, per exemple, a les darreres investigacions en temes d’educació de la OCDE, el famós Informe PISA. Es tracta d’una investigació que pretén l’avaluació de programes i sistemes educatius de diversos països participants. Aquest tipus de temàtica en investigació educativa ja va sorgir a mitjans de la dècada dels 80. No obstant, el progrés i desenvolupament globalitzat, està creant noves exigències i expectatives educatives a nivell internacional, la qual cosa comporta la necessitat d’investigacions avaluatives i comparatives sobre els diferents sistemes educatius i els rendiments dels discents a nivell mundial (o gairebé mundial).
Altres temes transcendents en l’actualitat, objectes d’investigació educativa, són: els mètodes pedagògics per a alumnats amb necessitats educatives especials; la inclusió educativa en quant a la diversitat cultural (amb la nouvinguda de molts alumnes estrangers i immigrants); la formació contínua del docent; l’ús de les tecnologies de la comunicació i la informació en les aules i els centres; etc.
Tot es resumeix, a la fi, a la necessitat d’adaptació que té l’educació del segle XX als ràpids processos de canvi social i cultural. Si existeixen uns trets característics d’aquest nou segle, són la mundialització i la innovació. És per això que, les intervencions científiques i educatives vigents estan dirigides a la investigació de temes relacionats amb l’adaptació al canvi i al progrés tecnològic, cultural, social i internacional.
Per acabar, cal nomenar la Revista Electrònica d'Investigació i Avaluació Educativa (RELIEVE), com a organització que potencia i impulsa moltes de les investigacions científiques en el camp educatiu i, per tant, cal conèixer-la.
Va néixer l'any 1994 amb l’objectiu de cobrir un doble àmbit de desenvolupament creixent. D'una banda, el que fa referència a la necessitat de creixement d'uns àmbits d'interès social i acadèmic: l'avaluació en l'àmbit de l'educació i la investigació educativa de rigor. D'altra banda, la utilització d'un nou mitjà d'expressió i difusió a través de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació virtual: la publicació en Internet[1].
[1] Aliaga, F. y Suárez Rodríguez, J (2002). Tendencias actuales en la edición de revistas electrónicas: nueva etapa en RELIEVE. Revista ELectrónica de Investigación y EValuación Educativa, v. 8, n. 1. [Document en línia]. Disponible des d’Internet a <> [amb accés el gener del 2008].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada