Llegiu això... és la primera vegada que escric així.

El passat diumenge 24 de febrer vaig tenir l’oportunitat de visitar un Camp de Concentració nazi a Alemanya. Es tracta de Sachsenhausen (al poble Oranienburg, Brandenburg). La seva història em va impactar tant com la seva visita. Vam poder veure tota l’estructura, l’organització i la crueltat amb la qual vivien allà dins. Des de càmeres de gas, fins a corredors de la mort (amb el afusellament final), passant pels crematoris, les sales d’autòpsies i d’experiment amb els cadàvers, ... i els mateixos barracons on vivien (en unes condicions pèssimes) tots els presoners, a més, de les cel·les per als més “rebels” (segons Adolf Hitler).
La seva història data de l’any 1936, quan fou construït pels nazis amb l’objectiu de liquidació massiva als opositors polítics del règim, als jueus, gitanos, homosexuals i, a tants i tants presoners de la guerra.
Allà dins no es feia altra cosa que matar i maltractar, els que no podien suportar aquella situació acabava suïcidant-se tirant-se al filat metàl·lic que envolta el Camp. Havien diferents formes d’acabar amb els presoners: matar-los amb un sol tir al cap, torturant-los de moltes maneres distintes, asfixiar-los amb gas, ... un cop morts, experimentaven amb els seus cadàvers, els enterraven en foses comuns o, senzillament (per falta d’espai, doncs els cadàvers s’acumulaven de forma massiva) els cremaven. És molt cruel contar-ho tan fredament però va ser, durant els anys de d’imperialisme nazi, la dura realitat.
DESESPERACIÓ, IMPOTÈNCIA, TRISTESA, DESOLACIÓ, POR, PENA, ... són alguns dels substantius que més van caracteritzar el meu estat d’ànim el diumenge passat.
Va ser una experiència que mai oblidaré i que em va fer reflexionar sobre la gran sort que hem tingut.

TEMA DE DEBAT: Què en penseu sobre els programes televisius vigents?

Creieu que és normal haver de veure aquestes imatges i escenes per la televisió pública i, el més greu, dins de l’horari infantil?

Aquest estiu vaig fer les pràctiques de monitora en el lleure en un Esplai i, vaig quedar sobtada del gran tema vigent entre els infants més petits (doncs tenien entre 5 i 8 anys com a màxim): les lluites de boxejadors que feien en un canal televisiu!!!
Trobeu normal que entre ells comentessin afamats les jugades més violentes però, més “bones” per a ells?
Jo no ho veig normal i, per això, m’agradaria ficar sobre la taula aquest tema.
Qui és el veritable culpable?
- Els pares per no vigilar el que veuen els seus fills a la tele?
- O, els mitjans de comunicació per no seguir un control sobre els programes que emeten?

- O, la societat per potenciar la violència com a espectacle gratuït?

COMENTARIO DE RECORTES DE PRENSA. LA VANGUARDIA, 19 DE ENERO DE 2008

MÚLTIPLES INICIATIVAS PARA FACILITAR LA INTEGRACIÓN
LOS MAESTROS DEDICAN MÁS HORAS A LOS NIÑOS CON PROBLEMAS DE COMUNICACIÓN
CLASES INTENSIVAS DE FRANCÉS E INTEGRACIÓN PROGRESIVA

En Alemania la inmersión lingüística está causando verdaderos estragos para la educación y su sistema en el país, además no existe una unidad consensuada para seguir un método educativo firme. De este modo, se integran varias medidas pedagógicas sin saber cuál dará mejor resultado. De momento están apostando por cursos intensivos de alemán previos a la escolarización para los alumnos extranjeros o, clases complementarias,… hay un acuerdo sobre la necesidad de inmersión lingüística pero no, para su metodología.

En Inglaterra han descartado la posibilidad de la creación de clases separadas para los alumnos inmigrantes (o hijos). Definen este método como discriminatorio y causante de futuros guetos. Así que han decidido para el 2008 invertir más dinero público para aumentar las horas de dedicación de los maestros en la inmersión del inglés.

En Francia siguen otro método de inmersión lingüística distinto. Al llegar un alumno extranjero se le pasa un test de lectura y matemáticas en su lengua de origen. Son inscritos formalmente en la enseñanza ordinaria pero sólo asisten a asignaturas que no requieren mucho esfuerzo lingüísticos (educación física, música y plástica). Fuera de estas asignaturas se agrupan en clases de iniciación, para hacer cursos intensivos de francés, durante el primer año, más tarde se integran por completo en la enseñanza ordinaria.

COMENTARIO DE RECORTES DE PRENSA

MÚLTIPLES INICIATIVAS PARA FACILITAR LA INTEGRACIÓN
LOS MAESTROS DEDICAN MÁS HORAS A LOS NIÑOS CON PROBLEMAS DE COMUNICACIÓN
CLASES INTENSIVAS DE FRANCÉS E INTEGRACIÓN PROGRESIVA

Més instruments de recollida de dades (extrets dels companys de classe):

Instruments par la recollida de dades qualitatives
- Entrevista personal no estructurada.
- Observació.
- Dibuix lliure en relació a un tema.
- Xerrades.
- Història de vida.
- Chats.
- Biografies.
- Tècniques Delphi.
- Diaris de discussió.
- Anàlisi de contingut.
Instruments per la recollida de dades quantitatives
- Enquestes.
- Tècniques experimentals.

Tasca 2: Activitat en grup.

El nostre grup és: ANA Mª ESPUNY, MARINA MARTÍ i INMA GARCÍA (jo mateixa)

Què és el mètode d’ investigació?
És el conjunt de procediments pels quals es plantegen problemes científics i es posen a prova les hipòtesis i els instruments de treball.
I la metodologia?
Principis d’investigació, regles i prerequisits utilitzats per cada disciplina particular. Els seus procediments estan lligats a les característiques de la realitat de domini de cada ciència, al coneixement de la experiència acumulada. Es troben les teories de cada disciplina científica, les quals poden aportar explicacions generals, intermitges o fins i tot relatives a fenòmens específics.[1]
I les tècniques d’ investigació?
Integra l’estructura amb la qual s’organitza la investigació. Els seus objectius són:
- Ordenar les etapes de la investigació.
- Aportar instruments per manipular la informació.
- Portar un control de dades.
- Orientar l’obtenció de coneixements.
Existeixen dues maneres generals de tècniques:
- Tècniques documentals: permeten la recopilació d’informació per comprovar les teories, és a dir, els propis instruments de treball extrets de fonts documentals.
- Tècniques de camp: permeten la observació directa amb l’objecte d’estudi i la recollida de testimonis per relacionar la teoria amb la pràctica, són els instruments extrets del propi context real.
Fases del mètode científic:
Les fases del mètode científic són:
1. Plantejament del problema.
2. Revisió de les aportacions prèvies.
3. Formulació d’hipòtesis.
4. Plantejament de l’estudi:
4.1. Definició de variables.
4.2. Definició de la metodologia.
4.3. Mostra de l’estudi.
4.4. Recollida de dades.
4.5. Anàlisi de dades.
4.6. Extracció dels resultats.
5. Conclusions.
6. Plantejament de nous problemes.
Enumera quatre característiques de la metodologia quantitativa:
- Utilitza el mètode hipotètic-deductiu.
- L’objectiu d’estudi és l’empirisme. No hi ha relació de dependència entre subjecte investigador i objecte investigat ja que, l’investigador actua des d’una perspectiva exterior.
- Comprés la realitat de forma explicativa i predictiva, sota una concepció objectiva, unitària, estàtica i reduccionista.
- Utilitza normalment ’estratègia deductiva (originària de les concepcions teòriques per aplicar-ho en la pràctica).
Enumera quatre característiques de la metodologia qualitativa:
- Les fonts de dades són les situacions naturals.
- L’investigador recull les dades mitjançant diferents tècniques o instruments.
- El tipus de mostra és intencional (no probabilístic, es busquen dades dins d’un context concret i real).
- Es basa en anàlisis inductius (sorgeix de la pràctica per arribar a les concepcions teòriques).
Instruments par la recollida de dades qualitatives:
- Entrevista no estructurades i obertes.
- Observació fenomenològica.
- Conversacions gravades.
- Notes de camp.
Instruments per la recollida de dades quantitatives:
- Qüestionaris amb preguntes tancades.
- Test.
- Observació experimental.
- Sociograma.
- Tècniques projectives.

[1] ALBERTO RAMÍREZ GONZÁLEZ. “Metodología de la investigación científica”. [document en línia]. Disponible des d’Internet a [amb accés el febrer del 2008].

Reflexionem sobre...

LA INVESTIGACIÓ EDUCATIVA EN ELS NOSTRES DIES:
TASQUES I FUNCIONS.

La investigació educativa engloba tot el procés científic, sistemàtic i metodològic en matèria d’educació i en les seves relacions amb altres aspectes influents: la societat, la cultura, la població, la política, etc.

Segueix un mètode científic, basat en procediments que es plantegen problemes empírics i, es posen a prova les hipòtesis i els instruments de treball per tal, finalment, poder verificar o rebutjar les suposicions inicials (hipòtesis).

La seva finalitat pot esdevenir en tres paradigmes diferents d’investigació educativa:
- Paradigma empíric - analític si el que pretén és estudiar i experimentar la realitat a través de la observació i la mesura quantitativa.
- Paradigma interpretatiu si el que pretén és descriure i comprendre un fet real i social.
- Paradigma de la transformació i el canvi. La seva finalitat és intervenir en la realitat de manera crítica i reflexiva, per tal de buscar solucions als problemes plantejats.

Ara bé, dins de cada paradigma o orientació científica podem trobar diferents paradigmes i metodologies de treball. Per exemple:
- Paradigma empíric – analític: utilitza una metodologia nomotètica, és a dir, que estudia les interpretacions i enunciats teòrics per, posteriorment, aplicar-ho a la realitat pràctica. Segueix un control experimental de la realitat a través d’anàlisis estadístics sobre fets manipulats.
- Paradigma interpretatiu: és constructivista i ideogràfic, al contrari del paradigma anterior, parteix de la realitat pràctica per, posteriorment, formular les teories i enunciats. Estudia sobre realitats descriptibles i observables, sense utilitzar la manipulació experimental. Treballa sobre investigacions etnogràfiques, fenomenològiques i/o de casos.
- Paradigma de la transformació i el canvi: la seva recerca de coneixements li empeny a la reflexió sobre l’acció. Busca el canvi i la solució alternativa als problemes plantejats. Ho fa a través de la presa de decisions, la planificació i el control, tot contextualitzant-lo en la realitat social. La Investigació - Acció és una variant molt nombrada d’aquest paradigma, degut precisament, per aquesta característica intervencionista.
Actualment les investigacions educatives estan prenent expansions internacionals, em refereixo, per exemple, a les darreres investigacions en temes d’educació de la OCDE, el famós Informe PISA. Es tracta d’una investigació que pretén l’avaluació de programes i sistemes educatius de diversos països participants. Aquest tipus de temàtica en investigació educativa ja va sorgir a mitjans de la dècada dels 80. No obstant, el progrés i desenvolupament globalitzat, està creant noves exigències i expectatives educatives a nivell internacional, la qual cosa comporta la necessitat d’investigacions avaluatives i comparatives sobre els diferents sistemes educatius i els rendiments dels discents a nivell mundial (o gairebé mundial).
Altres temes transcendents en l’actualitat, objectes d’investigació educativa, són: els mètodes pedagògics per a alumnats amb necessitats educatives especials; la inclusió educativa en quant a la diversitat cultural (amb la nouvinguda de molts alumnes estrangers i immigrants); la formació contínua del docent; l’ús de les tecnologies de la comunicació i la informació en les aules i els centres; etc.
Tot es resumeix, a la fi, a la necessitat d’adaptació que té l’educació del segle XX als ràpids processos de canvi social i cultural. Si existeixen uns trets característics d’aquest nou segle, són la mundialització i la innovació. És per això que, les intervencions científiques i educatives vigents estan dirigides a la investigació de temes relacionats amb l’adaptació al canvi i al progrés tecnològic, cultural, social i internacional.

Per acabar, cal nomenar la Revista Electrònica d'Investigació i Avaluació Educativa (RELIEVE), com a organització que potencia i impulsa moltes de les investigacions científiques en el camp educatiu i, per tant, cal conèixer-la.
Va néixer l'any 1994 amb l’objectiu de cobrir un doble àmbit de desenvolupament creixent. D'una banda, el que fa referència a la necessitat de creixement d'uns àmbits d'interès social i acadèmic: l'avaluació en l'àmbit de l'educació i la investigació educativa de rigor. D'altra banda, la utilització d'un nou mitjà d'expressió i difusió a través de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació virtual: la publicació en Internet[1].
[1] Aliaga, F. y Suárez Rodríguez, J (2002). Tendencias actuales en la edición de revistas electrónicas: nueva etapa en RELIEVE. Revista ELectrónica de Investigación y EValuación Educativa, v. 8, n. 1. [Document en línia]. Disponible des d’Internet a <> [amb accés el gener del 2008].