dijous, 27 de març del 2008

UNA LLEI DE PAÍS PER UNA EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI
JAUME GRAELLS.

Segons l’autor d’aquest article, Jaume Graells, ja es preveia la polèmica que donaria de sí la publicació del document de bases de la llei d'educació. És cert, com afirma, que molts polítics utilitzen aquest tema (i d’altres relacionats amb el món educatiu) com a excusa per amagar unes intencions personals determinades. Segons el color polític i el grup ideològic al qual pertanyin defendran un tarannà o un altre. La qüestió és, no buscar solucions o alternatives consensuades, sinó culpabilitzar-se els uns als altres dels fracassos del passat. En lloc de mirar cap al futur i treballar per una educació de qualitat, de forma cooperativa i a través del diàleg, fan ús de les acusacions per guanyar adeptes i convèncer als contraris.

Jaume Graells menciona la importància de la docència, del paper que juguen els professors dins del nostre Sistema educatiu. Reafirma la valoració del docent com a professional. És ben cert que s’ha de potenciar la feina ben feta, s’ha d’atorgar tasques de responsabilitat i, s’ha de motivar la “capacitat d'innovació en la pràctica diària a l'aula”. Per tal de poder millorar la qualitat educativa i, per tant, del sistema educatiu reflectit en l’èxit dels resultats escolars, és necessari treballar des de la tasca docent i la involucració compromesa d’altres agents socials externs: famílies, institucions, administració, ... perquè, a la fi, els beneficiaris siguin els alumnes.

Està clar, i tothom està d’acord amb GRAELLS, quan escriu que “el país no pot esperar, cal fer possible el canvi que ens permeti avançar en l'equitat i l'excel·lència de tots els nostres alumnes” (fa aparèixer el terme “els nostres alumnes” perquè es tracta d’una qüestió que ens afecta a tots, a tots els nostres fills). S’ha de treballar per una educació inclusiva, plural, democràtica i de fàcil accés per a tothom (siguin de la classe social, ètnia, cultura i religió que siguin). No obstant, l’única via efectiva per aconseguir-ho és el consens polític i el treball col·laboratiu i compromès de tots els agents socials possibles. L’acord i el pacte són bons mitjans per aconseguir els fins desitjats.

1 comentari:

Eli ha dit...

Ei, hola Inma! la veritat es que m'han agradat molt un parell de coses del teu comentari, jo estic totalment d'acord en que la gent està massa enfeinada en acusar-se uns i altres i tothom es treu el mort del damunt, pero segur que si tots aquests que tant diuen, es reunissin d'una vegada per posar solucions a l'educació, el país aniria molt millor.

A veure si tota aquesta gent a la que pel que es veu que l'educació no els importa, comencen a donar-se compte que sense ella...el món no té futur!